Les festes de Carnaval a casa nostra, també conegudes per Carnestoltes o Darrers Dies, se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra, sempre en lluna nova. La festa de Carnaval conté, a Catalunya, un ritu d’expulsió del mal que es materialitza en la construcció, exhibició i crema d’un personatge satíric i burlesc, que pot tenir diferents formes i noms tot i que genèricament és anomenat Carnestoltes. En Carnestoltes, aquell que no té carn, és un dels protagonistes de les festes del Carnaval tradicional català. Aquest personatge grotesc i estrany, que durant uns dies és entronitzat com a rei de la tabola i la gresca i que després és ajusticiat sense pietat, té, a casa nostra, un bon nombre de formes i denominacions populars. El mot carnestoltes prové de carnes tollere (de la mateixa manera que carnaval prové de carnes levare), una referència clara i explícita a aquest ninot que protagonitza les festes i que no té carn, que té les carns llevades, tretes, que no és un ésser humà de carn i ossos. El ninot és, en molts pobles, anomenat Rei o Sa Majestat perquè se’l considera rei dels poca-soltes, rei de la disbauxa, rei de la tabola, monarca de la befa.